1 de Maig

La demagògia del govern socialista de Rodríguez Zapatero, suportat per la resta de l'esquerra parlamentària, s'ha plasmat en un desgovern tal, que ha fartat a bona part dels ministres que ho componien i que ha obligat a canviar l'executiu.

En el seu intent per arribar indemne a les eleccions europees de juny de 2009, la demagògia socialista ha negat durant llarg temps la pròpia existència de la crisi; ha ocultat la realitat que tots sofrim fins que li han esclatat els més de quatre milions de desocupats. Perquè tanta manipulació i tant engany?

Si la política actual és pràcticament gestió pública i combinació de mesures, mitjos i recursos, el govern socialista solament ha mostrat capacitat per a no reparar en les despeses, per a repartir milers de milions d'euros entre la Banca, les Autonomies i els Ajuntaments sense tenir una finalitat clara i, molt menys, tenir un estricte control de la despesa pública. Amb tot tipus d'ocurrències es procura gratificar als amics polítics, sindicals i econòmics del grup en el poder. La corrupció generalitzada, les subvencions i pagaments d'inversemblants informes són ja un insult a la intel•ligència dels treballadors.

Aquest govern, sectari en cadascuna de les seves manifestacions, amb una única missió de dividir a la societat, s'aferma en la seva incapacitat per a unir-la davant la crisi i per a dictar mesures conjunturals i estructurals. Un govern impassible davant la crisi, sord davant el clam de l'atur en el qual cauen més de 8.000 persones diàriament, abduït pel decreixement econòmic, la caiguda del consum i de l'estalvi. Un govern indiferent davant el tancament d'empreses, els ERO, i una realitat empresarial i familiar d'impagats i morositat.

Sense foment de l'ocupació real, amb dubtes sobre el manteniment de la protecció social, no pot haver cohesió social. Sense cohesió social no pot haver estabilitat i sense ella, dia a dia, s'enfonsa l'esperança i s'alteren les condicions de la pau.

Fem que al socialista Rodríguez Zapatero ja no li valgui governar a cop de talonari per a comprar favors i vots, que no li valgui el seu continuat divideix i venceràs, que no li valgui la seva perillosa recerca de bocs expiatoris per a tirar-los la culpa de tots els mals de la Pàtria. Una caòtica gestió que la paga molt cara tota la societat espanyola i, molt especialment, els treballadors per compte propi i per compte aliè.

Companyes i companys, davant aquest 1º de MAIG marcat per la greu crisi que ens han imposat, les treballadores i treballadors carlistes fem una crida a la reflexió sobre els irresponsables que ens governen i a l'actuació en conseqüència perquè aquests i qualsevol altres demagogs no ens puguin utilitzar més com escambells per a alçar-se amb el poder i per a exercir-lo contra nosaltres.