El Correu Català de la Solidaritat 

Darrerament els mitjans de comunicació porten notícies inquietants sobre el que fan algunes ONG amb les aportacions que reben dels seus socis i de donants que actuen de bona fe, confiant en que l’entitat sabrà complir èticament amb les seves finalitats.

En aquesta plana de El Correu Català de la Solidaritat us presentarem organitzacions serioses; és a dir, ONGs que, fins a la data, no han tingut cap ombra de la seva honestedat. Ara, us presentem Amnistia Internacional, una organització sobre la qual molts governs han llançat diatribes i han perseguit als seus membres.

Fundada el 1961 per l’advocat britànic Peter Benenson, després de l’èxit de l’article Els presoners oblidats, publicat en The Observer el 28 de maig de 1961, en que instava a obtenir l’excarceració de sis reclusos portuguesos que va anomenar “presos de consciència”, perquè no van recórrer a la violència ni van propugnar el seu ús, i varen ser empresonats per llurs conviccions polítiques, religioses o altres motius de consciència. Nombroses persones anònimes –més d’un miler- van respondre aquell article en actuar a favor de les víctimes d’aquella violació dels drets humans.

Avui, Amnistia Internacional està present en 150 països com a moviment global de caràcter permanent, integrat per persones que treballen, voluntàriament, pel respecte en tot el món dels drets i deures proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans i en altres instruments internacionals de drets humans. Amb els seus senyals d’identitat: la imparcialitat i la independència, realitza tasques d’investigació i centra les seves accions en impedir i acabar amb els abusos greus contra tots els drets humans, que focalitza contra la tortura i les penes cruels, les desaparicions i la pena de mort, el tracte inhumà o degradant. És membre consultiu de Nacions Unides. En 1977 va rebre el premi Nobel de la Pau, i en 1978 el de Drets Humans de l’ONU.

Amnistia Internacional http://www.es.amnesty.org/index.php declara que els seus ingressos són utilitzats d’aquesta forma:

• 67% Campanyes de denúncia i sensibilització.

• 20% Aportació del Secretariat espanyol a la lluita d’Amnistia en tot el món.

• 13% Despeses d’administració.

En Espanya, el que preocupa particularment a l’organització Amnistia Internacional és la detenció de persones en règim d’incomunicació –període de fins 13 dies, els 5 primers sense tenir la possibilitat de ser portat davant un jutge, el que viola el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics-, els casos de tortura i mals tractes de persones estrangeres per part de les forces de seguretat, i la manca d’investigacions imparcials i de mecanismes efectius de rendiment de comptes i de reparació a les víctimes quan es produeixen aquests fets.  Han editat tres informes prou eloqüents:

Sal en la herida: la impunidad efectiva de agentes de policía en casos de tortura y otros malos tratos.

España: Crisis de Identidad. Torturas y malos tratos de índole racista a manos de agentes del Estado. 

España: Acabar con la doble injusticia: Víctimas de tortura y malos tratos sin reparación.